Els colors de la tardor

Cada mes acostumem a fer una caminada seguint algun dels camins de muntanya propers a la frontera per on molta gent ha passat al llarg dels segles. Els utilitzaven per unir cases aïllades, per passar d'un país a l'altre saltant-se les fronteres que la història ha anat establint. Han servit en temps de pau i també en temps de guerra i de persecucions; són camins de contrabandistes, camins per on s'han evadit persones que fugien de perseguidors, camins que menaren alguns cap a la llibertat...

Aquest mes, en aquesta tardor que sembla que es vol convertir en hivern abans d'hora, mentre quatre volves de neu ens acompanyaven pel camí, hem sortit a parlar dels colors de la tardor i de la decadència...

A molts de nosaltres ens agraden els colors de la tardor. Hi trobem tants matisos, tanta varietat, un cromatisme tant viu...verds, grocs, ocres, vermells, grisos, marrons... I algú ha dit: són els colors de la decadència...

Els colors de la decadència...potser sí. Si la primavera és la joventut i l'estiu és la plenitud, la tardor deu ser la decadència...entesa la decadència com l'encaminament devers la ruïna- la mort?-, o com el fet de disminuir en força, en vigor...

Però ves per on, aquest encaminament vers la fi del cercle vital- l'hivern, la mort- suposa una bellesa especial, una riquesa de matisos que només es poden adquirir amb el pas del temps, quan ja s'han marcit les flors i la collita ja s'està acabant...

M'agraden els colors de la tardor!