No és pas una gran pel·lícula, i té algunes inexactituds històriques, però es poden veure imatges del paisatge i de les construccions tradicionals d'aquesta part de la illa de Borneo, quan el senyor del territori era el Rajà blanc Brooke, no sé quin dels tres que va haver-hi. També s'expliquen alguns dels costums d'un dels grups ètnics més característics: els iban. I els problemes entre el Rajà, anglès, i els colonitzadors holandesos d'una altra part de la illa, la que ara és Indonèsia.
Tampoc podien faltar a la pel·lícula les cases característiques dels iban, les "longhaus", com en diuen ara per allà (a la pel·lícula ho traduien com a "cases comunes"), amb la munió d'adults i de criatures que hi vivien; les dones iban, estilitzades i elegants, que contrasten amb els homes, que en moltes ocasions apareixen mig despullats i amb aire guerrer; les danses, la música tradicional...
També la selva, els orangutans, els rius, els kaiaks...
A la pel·lícula queda palès el sentit de l'humor dels habitants de Sarawak: encara el conserven i ho hem pogut constatar durant l'estada. També es conserva el contrast entre la delicadesa i elegància de les dones i una major "rudesa" entre els homes.
Un dels sopars del Congrés de Kuching es va fer en una reconstrucció, de cara al turisme, d'una "longhaus": varem seure a terra, disfressats amb indumentària que representava la dels iban, i ens varen obsequiar amb balls i música que se suposava que era tradicional...
Ens va fer gràcia la pel·lícula, encara que no la varem pas veure tota: no val massa la pena...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada