Balanç final del viatge

És frequent a Gyeongju de veure als edificis antics una porta d'entrada petita, com aquesta, on cal inclinar el cap per poder entrar. Exactament aquesta és la finalitat de la porta petita: entrar saludant, inclinant-se, com una mostra de respecte. Amb aquest mateix respecte he comentat algunes deles coses que més m'han cridat l'atenció dels llocs visitats. Per tancar els escrits sobre el viatge tracto alguns aspectes nous dels quals no n'havia parlat. D'altres són una recapitulació de coses ja dites.


Aeroports: Són l'entrada al país pels visitants o viatgers d'altres indrets del món. Per això són significatius: pretenen donar una imatge de la importància, la potència, la modernitat d'una ciutat, d'una regió, d'un país.
És el cas de Singapur, amb un aeroport especialment espectacular, net; luxós, fins i tot.

A vegades l'aeroport no s'ajusta exactament a la realitat del país, però sí que mostra cap allà on es preten anar. Ho podem veure a Incheon, Seúl, un aeroport modern i funcional, més discret, però. Es nota que són paísos emergents...

L'altra cara de la moneda és l'aeroport de Moscou: abandonat, trist, brut... Sembla correspondre a la realitat de la Rússia actual.

Línees aèries: si podeu viatjar amb Singapour Airlines, feu-ho. Una delícia: per l'avió, el servei... I si podeu evitar Aeroflot, també. Al nostre vol de Corea a Moscou al menys, les hostesses semblaven sargents de l'exèrcit soviètic...

La cultura del ciment: A Kuching, ara volen tirar a terra alguns "campung", com en diuen allà dels barris amb cases de fusta, i susbstituir-los per hotels, de ciment és clar. Diuen que la tala dels boscos per aprofitar la fusta castiga la selva. Allò que la castiga de veritat és la tala d'arbres per plantar-hi palmes, per fer-ne oli. Però la fusta desapareix de la construcció. El ciment és la modernitat.


A Corea: crida l'atenció, anant amb avió,o amb autocar, l'estructura de les ciutats. Ciutats molt extenses, i al mig de zones amb cases baixes, grans barris d'immensos blocs de pisos, molts d'ells númerats, els blocs. El ciment, també, per tot arreu.

A Singapur: Ja ho sabem: els gratacels característics de la ciutat, que no para de construir. Algun barri antic, com el xinès, encara sobreviu...Però Singapur té una bellesa especial en tot...

Valoració .

A Kuching: Hospitalitat, vitalitat, sentit de l'humor, ganes de divertir-se...

A Gyeongju: Tracte més distant, barreja de tradició i modernitat, barreja d'elegància i deixadesa...

Recomanació pels eco-turistes: visiteu Sarawak, és un país curiós, gens car, amb la gent molt acollidora i una naturalesa de la que podreu gaudir...

Pels amants dels Parcs temàtics i similars:
si teniu molts diners i aneu amb nens i adolescents, i si us agraden aquestes menes de coses, aneu a Bomun Lake, a Gyeongju, i si pot ser a la primavera.

I per pensar: la filosofia d'una família rica de Gyeongju, la prosperitat de la qual va durar tres cents anys:

. No acceptaven cap càrrec polític, per evitar la temptació de la corrupció.
. Qualsevol que entrés a la família per matrimoni havia d'anar vestit com els pobres, durant tres anys, perquè es fes a la idea que havia entrat a una família més important...
. No es permetien que ningú de la contrada passés fam: ells vivien bé, però ajudaven els que tenien a prop.
. No es permetien de comprar terres quan hi havia mala collita, per no aprofitar-se de les dificultats dels que teníen menys que ells.

Religions a Gyeongju

Una bona part de les visites programades a Gyeongju pels organitzadors del Congrés foren a monestirs budistes. Durant uns segles (sI aC- sVII dC) a Corea varen coexistir tres regnes i Gyeongju va ser la capital d'un d'ells, el regne de Silla. Més tard es varen unificar els tres regnes sota el nom de Silla, fins el segle IX i la capital va seguir sent Gyeongju.



Ja que el regne de Silla estava molt relacionat amb el Budisme, és normal que molts dels edificis més antics i emblemàtics siguin budistes.



També podem trobar a Corea vestigis de la cultura confuciana. Varem poder visitar un poblat, ara deshabitat, on hi ha algunes de les construccions, que pertanyien a famílies aristocràtiques, que més em varen agradar per la seva austeritat i senzillesa, tot i ser cases de famílies nobles.



Les tres religions més importants actualment a Corea, són el budisme, el cristianisme i el confucianisme. Segons ens digueren els guies, la tendència és el creixement del cristianisme. Sembla que, concretament, el nombre de catòlics està augmentant força. A la ciutat de Gyeongju es veuen, passant en autocar, alguns campanars amb la creu.

A Gyeongju, fora del programa oficial, el dia abans de marxar, varem entrar a una parròquia catòlica. Es va crear l'any 1926 i ha anat creixent al llarg d'aquests més de vuitanta anys. Tots els rectors de la parròquia, des del primer, coreans.



Ens va atendre un noi i varem poder-hi parlar una mica en anglès. La resta de les persones només parlaven coreà. Ens va regalar un llibre on s'expliquen aquests 80 anys de la parròquia. La sort és que les fotografies permeten entendre algunes coses que el desconeixement de la llengua no ens permetria.

Religions a Kuching

A Malàisia, i per tant a Sarawak i a Kuching, la religió oficial és la musulmana, però amb llibertat de cultes. Hi varem ser a l'època del Ramadà: es podien sentir els cants o salmòdies des del minaret... I als hotels i restaurant anunciaven bufets lliures especials pel Ramadà a partir de certes hores del vespre...En alguna ocasió, no va dinar amb nosaltres una de les noies que ens acompanyava...suposem que per mantenir el dejuni...

Moltes dones portaven cobert el cap. Val a dir que el vel, que deixava al descobert tota la cara, era una peça més de la vestimenta femenina. Quan canviaven de vestit, també canviaven el vel. En varem veure de molt rics i elegants.

No varem tenir temps de visitar la nova mesquita que diuen que és molt bonica.

Al costat de la religió musulmana hi trobem les confessions cristianes.



Varem visitar la catedral catòlica de Sant Josep. És un edifici bonic i original, com podeu comprovar, amb una gran teulada molt inclinada, i un enreixat que substitueix les parets. Està habitualment tancada, però hi ha una petita capella del Santíssim sempre oberta. Cal descalçar-se per entrar-hi, com a mostra de respecte, tal com és costum al país.



Al costat de la catedral hi ha el col·legi de noies de santa Teresa. I un col·legi-seminari per a nois. I a l'altre costat el cementiri catòlic.




No massa lluny de la catedral catòlica es troba la protestant, dedicada a sant Tomàs, també amb alguns col·legis.

Com que hi ha una important comunitat xinesa, s'hi troben també temples i cementiris xinesos, aquests últims molt curiosos, amb uns petits edificis semicirculars de colors, que veiérem de lluny passant en cotxe per una carretera, però que no poguérem fotografiar.

Sarawak a TV1

El diumenge, després de dinar, fent zapping, ens varem trobar a TV1 amb una pel·lícula americana rodada a Sarawak. L'acció passa a principis del segle passat. El títol original és The sleeping dictionari.

No és pas una gran pel·lícula, i té algunes inexactituds històriques, però es poden veure imatges del paisatge i de les construccions tradicionals d'aquesta part de la illa de Borneo, quan el senyor del territori era el Rajà blanc Brooke, no sé quin dels tres que va haver-hi. També s'expliquen alguns dels costums d'un dels grups ètnics més característics: els iban. I els problemes entre el Rajà, anglès, i els colonitzadors holandesos d'una altra part de la illa, la que ara és Indonèsia.




Tampoc podien faltar a la pel·lícula les cases característiques dels iban, les "longhaus", com en diuen ara per allà (a la pel·lícula ho traduien com a "cases comunes"), amb la munió d'adults i de criatures que hi vivien; les dones iban, estilitzades i elegants, que contrasten amb els homes, que en moltes ocasions apareixen mig despullats i amb aire guerrer; les danses, la música tradicional...

També la selva, els orangutans, els rius, els kaiaks...



A la pel·lícula queda palès el sentit de l'humor dels habitants de Sarawak: encara el conserven i ho hem pogut constatar durant l'estada. També es conserva el contrast entre la delicadesa i elegància de les dones i una major "rudesa" entre els homes.

Un dels sopars del Congrés de Kuching es va fer en una reconstrucció, de cara al turisme, d'una "longhaus": varem seure a terra, disfressats amb indumentària que representava la dels iban, i ens varen obsequiar amb balls i música que se suposava que era tradicional...

Ens va fer gràcia la pel·lícula, encara que no la varem pas veure tota: no val massa la pena...

Àrea de Gyeongju i Catalunya: cuina tradicional

Durant l'estada a Gyeongju ens varen acompanyar a l'equivalen les cases de pagès catalanes, algunes força antigues, on mostren com era la cuina tradicional de la gent del camp. I fins i tot fan allò que aquí en diríem "tallers" per ensenyar a preparar alguns plats. Com que la latitud és similar a la de Catalunya, i la cuina és la que es fa amb els productes de la terra, resulta que hi ha semblances entre plats tradicionals d'allà i alguns d'aquí. També hi ha costums culinàries ben diferents, és clar, que són les que més es coneixen...




Per preparar una mena de "panellets" o de "croquetes" una mica dolces, ens varen convidar a picar, amb una maça força pesada, un arrós blanc (com el de l'arròs a la cubana, per entendre'ns) fins a convertir-lo en una fina pasta... amb aquesta pasta feren una mena de pastissets/croquetes.... I ens els serviren amb castanyes i amb una mena de patates/moniatos escalivats, encara calents i embolicats amb paper de plata...talment com una castanyada un mes abans que a casa nostra.




En un altre d'aquestes llocs que visitarem, van ensenyar-nos a preparar una mena d' enciam sencer farcit a base d'untar amb una salsa picant, amb la mà, cada una de les fulles i després anar-hi afegint unes verduretes tallades molt fines. Amb les fulles exteriors s'embolcallava tot, donant-li una forma ovalada...Després es tallaven a trossos i es servien.

I també ens prepararen una mena de pizza-truita, feta amb una fina pasta a base d'arròs, i afegint-hi diverses verdures tallades fines. Amb una gran destresa les giraven, voltejant-les a l'aire, com podem fer amb una truita de patates...

L'àrea de Gyeongju i Catalunya: algunes semblances

La zona de Gyeongju, a Corea, recorda una mica Catalunya pel seu paisatge i vegetació, si fem abstracció dels edificis que podem veure. La zona més muntanyosa pot recordar el Bergadà, o d'altres zones de casa nostra.

La ciutat està envoltada de turons, que poden fer pensar en Collserola.

L'arbre representatiu de la ciutat és el pi, i de fet de pins i arbres semblants se'n veuen molts passejant pels parcs.




També hi varem veure figueres amb uns fruits més grossos que els nostres, amb forma allargada com de pera però amb el tacte de figa...



I de bolets també n'hi havia per tot arreu: als mercadets dels llocs turístics, al mercat de Gyeongju...



Aquest hortet no ens sembla gens estrany... Es trobava dins d'una "finca", ara en força mal estat, d'una de les antigues famílies nobles del país.



També en varem veure d'urbans, al costat d'una carretera i molt a prop d'uns blocs de pisos, com a vegades passa per aquí...

Escolars, uniformes...i hello!!

A Kuching hem vist escolars pel carrer, però també al pati d'una escola. I a Gyeongju coincidirem amb alguns grups de nois i noies mentre visitàvem edificis històrics i religiosos.



A Kuching. Al visitar la catedral catòlica varem veure d'a prop les alumnes de l'escola de monges. Eren al pati. Anaven amb en certa manera uniformades, al portar la camisa o similar de color blanc. Cridava l'atenció que hi havia noies amb vel -el país és oficialment musulmà- i d'altres sense. Pel carrer, prop del basar, hi havia mares que havien recollit els seus fills d'escola -no sé quines- i anaven uniformats de forma clàssica: faldilla blau marí, amb peto i camisa a sota, de màniga curta, blanca. Similar els nens, però amb pantaló curt (eren petits). A Kuching hi ha moltes escoles privades, al menys per la zona on ens varem moure nosaltres.


Explicat per gent del país: un malai, xinès de tercera generació, afirmava que Sarawak va començar a anar bé amb l'arribada dels missioners -suposem que primer els anglicans i després els catòlics- perquè varen fundar hospitals i escoles.


Un taxista, comentant un anunci d'una universitat australiana a Kuching, ens deia que era una sort que els nois i noies no haguessin de sortir de la seva terra per estudiar a la universitat. Abans, la majoria estudiaven a Austràlia.




A Gyeongju. Des de l'hotel, algun dia varem veure algun grup d'estudiants fent alguna marxa pels voltants del llac... I on sí que veiérem escolars -semblava que tots els de la zona s'hi haguessin desplaçat- fou l'últim dia, a Bulguksa, un antic santuari budista.


Es tractava de sortides didàctiques: anaven anotant informacions; semblava que feien una activitat amb pedres (estupes?)... Anaven més o menys en fila. Hi havia escoles mixtes, escoles de nens, escoles de nenes, nois i noies mig uniformats (samarreta del mateix color).. I això sí: tots, quan veien un estranger, saludaven, divertits, amb un repetitiu... Hello!

Algunes imatges

Malaysia i Corea

Aquí teniu un àlbum amb fotos fetes a Malàisia i Corea