13.8.10

Espíria11 se'n va de vacances


Espíria11 farà vacances uns quants dies. Necessita descansar a un lloc on no li sigui possible connectar-se a la xarxa. Actualment això és el descans total.

Espera tornar una mica renovat, però no gaire. I desitja a lectors i amics unes bones vacances que segur que les tenen ben merescudes.

A la tornada s'haurà acabat un cicle i en començarà un altre que no sap massa com serà, si millor o pitjor. Segur, però, que serà diferent. i esperem que millor.

Els millors desitjos per a tots els lectors i amics. I fins a la tornada.

Espíria11


Foto: Roureda de Les Tàpies (Calders)

11.8.10

Sabates amb arrels?

Sabia que els textos seleccionats al post anterior eren una mica "provocadors". Normalment no tinc comentaris als articles que penjo. Avui, de moment ja n'hi tinc dos tot i que estem en ple mes d'agost. Copio aquí el d'en Jordi Piferrer que em sembla tota una lliçó.

Arrels?, Tradició? Sí; per tenir vida, per estar sòlidament ancorats a la terra, per a tenir fortalesa davant les contrarietats, per a tenir lligams amb els avantpassats, referències culturals consolidades al llarg dels anys. En aquest sentit, podem parlar d'arrels cristianes, arrels familiars, arrels lingüístiques, etc.

Camins?, Cruïlles? També; per estar oberts a altres cultures, altres pensaments, altres arrels, amb un gran respecta a altres tradicions, que poden enriquir la nostra. Nacionalisme excloent? No. Patriotisme imperialista? No. Sí a una Nació independent integrada en el món, respectant i estimant totes les altres cultures.
Sempre anem a parar als dos grans principis de convivència entre les persones i els pobles: el de Subsidiarietat i el de Solidaritat.
Jordi Piferrer


Per a aquells que no estan familiaritzats amb alguns d'uests termes, Subsidarietat i Solidaritat:

Subsidarietat: Propietat de subsidiari.

Subsidiari: Dit de la responsabilitat, la pretenció o l'acció que hom disposa per a substituir-ne una altra de principal en cas que aquesta falli.

Solidaritat: Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d'una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertenença a un mateix grup i en la conciència d'uns interessos comuns.
(Definicions de GEC)

(Ja sé que no ve al cas, però a sota de solidaritat, a la GEC, ve el terme Solidaritat Catalana. Val la pena llegir-lo per recordar com va ser aquella Solidaritat Catalana del 1906 que tantes esperances havia despertat. I com i quan es va acabar. Per recordar-ho al senyor Laporta i els seus amics i que en treguin conseqüències per evitar els mateixos errors)

9.8.10

Llibres d'estiu: Orígens

Aquesta setmana passada m'he llegit Orígens, de Amin Maalouf. Feia temps que el tenia a casa i no havia trobat el moment d'endinsar-m'hi. Nosaltres tenim també una història familiar de retrobada amb avantpassats i amb la història de la família, no a través de cartes, sinó, en el nostre cas, a través de documents notarials antics (si el nostre fill petit quan anàvem a cercar documents als arxius deia que anàvem a buscar morts, l'autor d'Orígens afirma "com que interrogar els vius ja no servia gaire de res, havia d'interrogar els morts"). Per tot això, necessitava un ambient propici per a la lectura. A més, l'estada d'en Ferran a Beirut feia que el Líban actual em resultés un país proper...

A Orígens, a part de la història familiar, m'he trobat amb consideracions i comentaris que poden ser discutibles i que molts cops s'assemblen més als que es fan servir des de l'interior de la península que des de casa nostra, però que trobo interessants en boca d'un autor libanès i que són de plena actualitat, fins i tot amb símil taurí!

Em limito a copiar algunes d'aquestes consideracions -que encara que potser no comparteixo, em fan pensar- sense cap comentari per part meva.

La paraula arrels no m'agrada i la imatge encara menys. Les arrels s'enfonsen a terra, es retorcen dins el fang, es propaguen en les tenebres; mantenen l'arbre captiu des que neix i l'alimenten a canvi d'un xantatge: Si t'alliberes et moriràs!" (pàg. 7)

A diferència dels arbres, els camins no sorgeixen de terra a l'atzar d'una llavor. Tenen un origen igual que nosaltres (...) Un origen inassequible, perquè a cada cruïlla si han sumat altres camins, procedents d'altres orígens. (pàg. 7)

Massa sovint es tendeix a assimilar aquestes dues actituds i a considerar que el nacionalisme és una forma accentuada de patriotisme. En aquells temps (durant l'inici de la revolta dels Joves Turcs, abans de la primera guerra mundial)...el nacionalisme era exactament el contrari del patriotisme. Els patriotes somniaven en un imperi on podien coexistir molts pobles, de parles diverses i amb creences diverses, però units amb una voluntat comuna de construir una gran pàtria moderna que pogués infondre en els principis preconitzats per Occident la subtil saviesa de les ànimes orientals.. Els nacionalistes, en canvi, somiaven en la dominació total si pertanyien a l'ètnia majoritària, o en el separatisme si pertanyien a comunitats minoritàries; el miserable Orient d'avui dia és el monstre que va néixer d'aquest dos somnis conjugats. (pàg. 176)

...va adornar els anys de gana amb una estranya nostàlgia: la d'una època heroica durant la qual els mortals lluitaven junts amb valentia contra les calamitats, en comptes de trobar-se sotmesos a la llei d'un cel hostil. Com un toro que porten a l'escorxador amb oprobi i que enyora el temps de l'arena, quan, si més no, podia morir embestint. (pàg. 272)

Fa cent anys escassos, els cristians del Líban deien sense cap mena de problema que eren sirians; els sirians buscaven un rei cap a la Meca; els jueus de Terra Santa es proclamaven palestins...i el meu avi es considerava ciutadà otomà. Encara no existia cap dels estats de l'actual Pròxim Orient, i el nom mateix d'aquesta zona encara no s'havia inventat (generalment es parlava de "la Turquia d'Asia").
Des d'aleshores, molta gent ha mort per pàtries pretesament eternes; i molta més morirà demà
. (pàg. 284)