Llibres d'estiu: Orígens

Aquesta setmana passada m'he llegit Orígens, de Amin Maalouf. Feia temps que el tenia a casa i no havia trobat el moment d'endinsar-m'hi. Nosaltres tenim també una història familiar de retrobada amb avantpassats i amb la història de la família, no a través de cartes, sinó, en el nostre cas, a través de documents notarials antics (si el nostre fill petit quan anàvem a cercar documents als arxius deia que anàvem a buscar morts, l'autor d'Orígens afirma "com que interrogar els vius ja no servia gaire de res, havia d'interrogar els morts"). Per tot això, necessitava un ambient propici per a la lectura. A més, l'estada d'en Ferran a Beirut feia que el Líban actual em resultés un país proper...

A Orígens, a part de la història familiar, m'he trobat amb consideracions i comentaris que poden ser discutibles i que molts cops s'assemblen més als que es fan servir des de l'interior de la península que des de casa nostra, però que trobo interessants en boca d'un autor libanès i que són de plena actualitat, fins i tot amb símil taurí!

Em limito a copiar algunes d'aquestes consideracions -que encara que potser no comparteixo, em fan pensar- sense cap comentari per part meva.

La paraula arrels no m'agrada i la imatge encara menys. Les arrels s'enfonsen a terra, es retorcen dins el fang, es propaguen en les tenebres; mantenen l'arbre captiu des que neix i l'alimenten a canvi d'un xantatge: Si t'alliberes et moriràs!" (pàg. 7)

A diferència dels arbres, els camins no sorgeixen de terra a l'atzar d'una llavor. Tenen un origen igual que nosaltres (...) Un origen inassequible, perquè a cada cruïlla si han sumat altres camins, procedents d'altres orígens. (pàg. 7)

Massa sovint es tendeix a assimilar aquestes dues actituds i a considerar que el nacionalisme és una forma accentuada de patriotisme. En aquells temps (durant l'inici de la revolta dels Joves Turcs, abans de la primera guerra mundial)...el nacionalisme era exactament el contrari del patriotisme. Els patriotes somniaven en un imperi on podien coexistir molts pobles, de parles diverses i amb creences diverses, però units amb una voluntat comuna de construir una gran pàtria moderna que pogués infondre en els principis preconitzats per Occident la subtil saviesa de les ànimes orientals.. Els nacionalistes, en canvi, somiaven en la dominació total si pertanyien a l'ètnia majoritària, o en el separatisme si pertanyien a comunitats minoritàries; el miserable Orient d'avui dia és el monstre que va néixer d'aquest dos somnis conjugats. (pàg. 176)

...va adornar els anys de gana amb una estranya nostàlgia: la d'una època heroica durant la qual els mortals lluitaven junts amb valentia contra les calamitats, en comptes de trobar-se sotmesos a la llei d'un cel hostil. Com un toro que porten a l'escorxador amb oprobi i que enyora el temps de l'arena, quan, si més no, podia morir embestint. (pàg. 272)

Fa cent anys escassos, els cristians del Líban deien sense cap mena de problema que eren sirians; els sirians buscaven un rei cap a la Meca; els jueus de Terra Santa es proclamaven palestins...i el meu avi es considerava ciutadà otomà. Encara no existia cap dels estats de l'actual Pròxim Orient, i el nom mateix d'aquesta zona encara no s'havia inventat (generalment es parlava de "la Turquia d'Asia").
Des d'aleshores, molta gent ha mort per pàtries pretesament eternes; i molta més morirà demà. (pàg. 284)