18.4.10

Només alguns links assenyats



Ja fa dies que dura el trasbals que van causar les informacions d'abusos sexuals a menors per part d'alguns sacerdots i religiosos. Abusos que mereixen tot el nostre rebuig i condemna. Després vingueren les reaccions de bisbes, del Vaticà, del Papa. A continuació la controvèrsia, les acusacions (la campanya?) contra Benet XVI i en alguns casos contra tota l'Església Catòlica.

El Papa Benet XVI no té el carisma de Joan Pau II. Va arribar a papa ja gran. No és mediàtic. Però això no vol dir res. És rigurós intelectualment, molt bon teòleg, reconegut aquest fet fins i tot pel que fou amic seu Hans Kung, encara que en d'altres aspectes n'és crític.

He recordat aquests dies unes xerrades que de joveneta teniem un grup d'alumnes amb una professora, de les que ara es diuen Vedrunes. Era l'Angels Servat, llicenciada en lletres, professora d'història i de literatura, que havia estat amiga d'una meva tia i d'un meu oncle, i a qui jo personalment dec molt: em va ajudar a ser crítica, a què m'agradés escriure, a llegir entre línies i a saber veure la importància de les coses més enllà de la immediatesa.

Ens explicava l'Àngels Servat la fi dels Estats Pontificis, amb tot el què va representar llavors, per a l'Església, la pèrdua del seus "estats". I a continuació ens feia veure que allò, que semblava tant "dolent", es va convertir en un gran bé per a l'Església perquè la va lliurar del seu poder temporal i per tant la va purificar...retornant-la una mica més als seus orígens. Quedava el Vaticà, però era un espai tan petit, que l'únic que feia era permetre-li no dependre de cap Estat i donar-li un cert grau de llibertat i d'independència.

No volia dir res de tot això quan he començat a escriure. Volia només copiar alguns "links assenyats" sobre el tema de la pederàstia, de la figura de Benet XVI i de l'Església. Però he pensat en l'Àngels Servat quan, fa més de cinquanta anys, ens feia veure que a vegades esdeveniments negatius, acaben sent positius perquè, com diu la dita, Déu escriu recte amb ratlles ben tortes. No em refereixo pas als abusos sexuals que, repeteixo, són condemnables i mereixen tot el nostre rebuig, sinó al fet que s'hagin fet públics, amb el què això pot representar de purificació.



Links:


Espinas de Semana Santa
Antoni Puigverd a La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100329/53899161078.html

Jo també defenso Benet XVI
Jordi López Camps a Vita Moleskine
http://jordilopezcamps.blogspot.com/2010/03/jo-tambe-defenso-benet-xvi.html

Celibatos. Sergi Pàmies a La Vanguardia
http://bxvi.wordpress.com/2010/04/16/celibatos/

br>A Papal Conversion
John Allen a The New York Times
http://www.nytimes.com/2010/03/28/opinion/28allen.html

Com podeu veure només he triat un text en anglès. Fa anys vaig tenir l'oportunitat de xerrar una estona amb el periodista John Allen. Per això l'he seleccionat també.

15.4.10

Actualitat del Concert de l'Orfeó Manresà del 1909


Entre els papers curiosos que guardem del nostre avi hi hem trobat alguns programes de l'Orfeó Manresà. El més antic és del 18 d'abril del 1909; un altre remarcable és del 1927, en el 25è aniversari de la fundació de l'Orfeò, on apareixen fotografiats els cantaires. D'altres, també curiosos, encara que no tan bonics, són del 1914 i el 1915.

A gairebé tots hi trobem les lletres de les cançons interpretades per l'Orfeó.

Al programa del 1909, s'afirma que el Concert va dedicat "als senyors Socis protectors i a l'eminent Mestre Joan Lamote de Grignon, baix la direcció del mestre en Joaquim Pecanins, amb la cooperació de la professora de la secció de senyoretes, na Concepció Piniella..."

La Primera part s'inicia amb el Cant de l'Orfeó Manresà, amb lletra d'Àngel Guimerà i música de Casas. Hi trobem també el Brindis de Mozart, amb la traducció de Josep Carner. A la segona part, Les flors de Matj (sic) de Josep Anselm Clavé, i Plany cançó popular musicada per Morera i obres d'Apeles Mestres musicades per Lamote de Grignon al costat d'altres de Molera.

La tercera part, a més de l'Emigrant hi apareixen dues obres de Grieg, una d'elles, La Pàtria nova que clou el programa.

Els cants a la Pàtria hi són ben presents. El Cant de l'Orfeó Manresà, d'Angel Guimerà acaba amb aquesta estrofa:

Cantèm la Pàtria ond nostre cór s'aferra
cantèm el món agermanat
mès per sobre del món hi ha nostra tèrra
cantem la nostra llibertat.
¡Visca la nostra llibertat!


I és especialment actual, ara que es torna a parlar de la imminent sentència del Tribunal Constitucional, la lletra de la cançó Plany que al programa apareix com a popular, i en d'altres llocs és atribuida a Jaume Massó i Torrents.

Catalunya en altre temps
ella sòla's governava
y es fèyen les seves lleys
en sa llengua i no en cap d'altra.
Plora, plora, Catalunya
que ja no't govèrnes ara.

Desde ja fa massa temps
estrangers son qui la manen
y en tèrra estranya's fan lleys
que a la nació són contráries.
Plòra! plòra Catalunya
ja que't doblegues encara.


Eren uns altres temps. Però hi ha actituds entre aquells que manen que no acaben de canviar mai. I hi ha sentiments que cent anys després encara rebroten i tenen plena actualitat. ¿Perquè resulta tant difícil d'encaixar el concepte de nació catalana amb el de sobirania espanyola, com afirma avui el diari parlant de les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut? Per tot això m'ha semblat tan actual el Plany que cantà l'Orfeó l'any 1909.

Nota: Agrairé qualsevol aclariment sobre la paternitat d'aquesta última obra.

7.4.10

Un altre cop des de casa


Com heu pogut veure, el blog es va quedar aturat el dia 22 de març. Parlava de metges, enfermeres i hospitals...

Encara potser tardaré alguns dies a escriure amb una certa regularitat des de casa. Però em retrobaré amb els lectors habituals i amb aquells que entren casualment a Espíria11 així que pugui.

Mentre, us deixo una imatge de la nevada a Calders de fa un mes. Aquesta neu que ens canvia el peisatge, ens el fa més pur i net, mentre de la terra en van eixint brots verds que esclataran amb força més endavant.

(Foto del Sergi)