A
Kuching hem vist escolars pel carrer, però també al pati d'una escola. I a
Gyeongju coincidirem amb alguns grups de nois i noies mentre visitàvem edificis històrics i religiosos.
A
Kuching. Al visitar la catedral catòlica varem veure d'a prop les alumnes de l'escola de monges. Eren al pati. Anaven amb en certa manera uniformades, al portar la camisa o similar de color blanc. Cridava l'atenció que hi havia noies amb vel -el país és oficialment musulmà- i d'altres sense. Pel carrer, prop del basar, hi havia mares que havien recollit els seus fills d'escola -no sé quines- i anaven uniformats de forma clàssica: faldilla blau marí, amb peto i camisa a sota, de màniga curta, blanca. Similar els nens, però amb pantaló curt (eren petits). A Kuching hi ha moltes escoles privades, al menys per la zona on ens varem moure nosaltres.
Explicat per gent del país: un malai, xinès de tercera generació, afirmava que Sarawak va començar a anar bé amb l'arribada dels missioners -suposem que primer els anglicans i després els catòlics- perquè varen fundar hospitals i escoles.
Un taxista, comentant un anunci d'una universitat australiana a Kuching, ens deia que era una sort que els nois i noies no haguessin de sortir de la seva terra per estudiar a la universitat. Abans, la majoria estudiaven a Austràlia.
A
Gyeongju. Des de l'hotel, algun dia varem veure algun grup d'estudiants fent alguna marxa pels voltants del llac... I on sí que veiérem escolars -semblava que tots els de la zona s'hi haguessin desplaçat- fou l'últim dia, a Bulguksa, un antic santuari budista.
Es tractava de sortides didàctiques: anaven anotant informacions; semblava que feien una activitat amb pedres (estupes?)... Anaven més o menys en fila. Hi havia escoles mixtes, escoles de nens, escoles de nenes, nois i noies mig uniformats (samarreta del mateix color).. I això sí: tots, quan veien un estranger, saludaven, divertits, amb un repetitiu... Hello!
