tag:blogger.com,1999:blog-55686254812067224832011-12-22T13:51:37.155+01:00M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.comBlogger1391100tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-84287211480271070312010-10-29T11:33:00.000+02:002010-10-29T11:33:55.869+02:00

Perdoneu-me que hagi entrat sense trucar a la porta. He entrat al blog de la mare sense el seu permís. Però em sembla que ella m'ho perdona (i ho faig amb el permís del pare...). La majoria ja sabreu per què aquesta incursió, i haureu intuït també el perquè del títol de l'escrit d'avui, possiblement el darrer publicat en aquest blog. La M. Pilar, després d'uns mesos de combat amb el càncer, va

Ferran Canet Torranoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-74836767780436159472010-09-21T12:08:00.000+02:002010-09-21T12:08:09.086+02:00

Des del meu llit tinc a la vista, penjat d'un clau a la paret, quest regal de la més petita de les nétes, l'Ada. Me'l va dur el dia del meu aniversari i me'l va regalar amb molt de compte perquè no s'espatllés: hi havia plomes enganxades i un forat al mig per on el varem penjar a un clau solitari de la paret...L'havien ajudat a fer-lo perquè era difícil... Calia tractar-lo amb delicadesa... És

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-26426477286682263592010-09-18T21:10:00.000+02:002010-09-18T21:10:18.962+02:00

Repeteixo la fotografia de fa uns mesos: la zebra torna a còrrer per escapar del lleó. La zebra es torna a refiar de la moto (l'ajut dels metges, de la família, dels amics; de les pregàries de tots...)i espera guanyar-li la partida al lleó afamat. Potser d'aquí a uns dies el blog tornarà a la normalitat: esperem-ho. De moment també descansa.

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-52462463748471924492010-08-23T12:16:00.000+02:002010-08-23T12:16:23.628+02:00

He tingut la sort de tenir tracte al llarg de la meva vida amb gent extraordinària, a qui estimo i he estimat : professors i professores al batxillerat i a la Universitat –de jove i de gran-; companys i companyes de feina a escoles i instituts; metges que varen trepitjar casa nostre durant molt de temps per malalties de grans i petits; persones que ens han ajudat a casa a cuidar també petits i

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-79496601930500379272010-08-13T12:08:00.002+02:002010-08-13T12:09:21.362+02:00

Espíria11 farà vacances uns quants dies. Necessita descansar a un lloc on no li sigui possible connectar-se a la xarxa. Actualment això és el descans total. Espera tornar una mica renovat, però no gaire. I desitja a lectors i amics unes bones vacances que segur que les tenen ben merescudes. A la tornada s'haurà acabat un cicle i en començarà un altre que no sap massa com serà, si millor o

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-45633136009594397132010-08-11T11:19:00.000+02:002010-08-11T11:19:42.570+02:00

Sabia que els textos seleccionats al post anterior eren una mica "provocadors". Normalment no tinc comentaris als articles que penjo. Avui, de moment ja n'hi tinc dos tot i que estem en ple mes d'agost. Copio aquí el d'en Jordi Piferrer que em sembla tota una lliçó. Arrels?, Tradició? Sí; per tenir vida, per estar sòlidament ancorats a la terra, per a tenir fortalesa davant les contrarietats, per

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-35402152495273298922010-08-09T12:06:00.002+02:002010-08-09T22:28:08.758+02:00

Aquesta setmana passada m'he llegit Orígens, de Amin Maalouf. Feia temps que el tenia a casa i no havia trobat el moment d'endinsar-m'hi. Nosaltres tenim també una història familiar de retrobada amb avantpassats i amb la història de la família, no a través de cartes, sinó, en el nostre cas, a través de documents notarials antics (si el nostre fill petit quan anàvem a cercar documents als arxius

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-38731314196309867962010-07-30T19:08:00.025+02:002010-07-31T11:43:45.753+02:00

Quan vaig parlar dels toros vaig dir que un altre dia caldria parlar del maltractament a les persones. Avui he vist a La Vanguardia una entrevista a La Contra que m'ha semblat que era interessant perquè parla de disminucions i de passada de l'avortament. Ja parlaré un altre dia, potser, de maltractaments a les persones. Us copio l'enllaç a La Contra d'avui, dia 30 de juliol. Llegiu-la, si us

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-91583772152339457332010-07-29T11:13:00.011+02:002010-08-12T13:09:28.820+02:00

Vaja enrenou que s'ha creat amb la decisió del Parlament de Catalunya de prohibir les Curses de Braus, o millor dit, en castellà, les "Corridas de Toros". Perquè no és ben bé el mateix, segons com es miri. Les Curses de braus, vol dir que les hem fet nostres. Les "Corrides (?) de Toros" queda clar que venen de més enllà. Hi ha, però, força gent afeccionada a a la tauromàquia a Catalunya, encara

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-4128309660160239442010-07-21T17:12:00.015+02:002010-07-29T00:10:56.954+02:00

Enceto aquests comentaris sobre altres llibres de la biblioteca paterna amb aquest quadern, Les Veus de la Pàtria (segona sèrie) que forma part de Publicacions de la Novel·la d'Ara. Està imprès a la Impremta L'Avenç Gràfic, al carrer Barbarà 9, de Barcelona. Es venia al preu de 50 cèntims. No hi ha la data de la publicació, però a l'interior hi ha una nota: El text d'aquest quadern ha sigut

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-51433661347573185632010-07-15T20:08:00.007+02:002010-07-17T11:18:18.743+02:00

Pot ser que a partir d’ara el blog estigui una mica de vacances. No deixo Barcelona. Però miraré de fes escapades cap al camp. No és que deixi d’escriure, però és possible que no ho pugui publicar amb regularitat si estic alguns dies fora de casa. A segons quins indrets em resulta difícil de connectar-me a Internet encara que en teoria hi hagi wifi al poble; un no sap mai què pot passar. A

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-22440282012420470482010-07-12T17:40:00.006+02:002010-07-12T18:08:51.151+02:00

Trobo a faltar Europa. Trobo a faltar aquella Europa de les Nacions de la que es parlava fa un temps. Sembla que si existís l’Europa de les Nacions potser seria possible a la llarga una Catalunya independent tal com es demanava insistentment a través de les pancartes, les estelades i els crits a la manifestació de dissabte. La independència segurament és possible, però jo la veig molt difícil:

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-65079232411014460512010-07-10T18:58:00.014+02:002010-07-11T21:26:51.429+02:00

Per raons que no venen al cas, m'he quedat sola a casa amb la Píxel, la gossa d'atura de mitja família, la família que sí que ha anat cap al Passeig de Gràcia. Estic mirant per la televisió la marxa (millor dit, la no marxa) de la manifestació. Un èxit de públic, però una mala jugada del senyor Montilla. La senyera, que tant volia que presidís la manifestació, fa uns minuts, passades les set de

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-59900761076100688622010-07-06T21:33:00.010+02:002010-07-13T19:47:38.525+02:00

Fa uns dies vaig veure que a Madrid, al Palacio de Velazquez, adscrit al Museo Reina Sofia, es mostrava una retrospectiva del polifacètic artista terrassenc Antoni Miralda, aquell que va muntar Honeymoon (1986-1992), el matrimoni entre l'Estàtua de la Llibertat de Nova York y el monument a Cristòfol Colom de Barcelona. Aquesta notícia m'ha recordat la nostra petita relació amb ell quan era un

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-87195616575093946202010-07-01T23:26:00.005+02:002010-07-01T23:39:12.741+02:00

Aquest serà l'últim dels llibres amb història que comentaré. Seguiré escrivint dels llibres antics que tinc a casa. Però són llibres sense història...Camí és un llibre d'espiritualitat escrit en castellà -Camino- i publicat per primer cop l'any 1939 a València (l'any 34 ja s'havien publicat alguns dels punts amb el nom de Consideraciones Espirituales). L'autor és Josep Maria Escrivà de Balaguer

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-39314727149922441092010-06-28T18:01:00.011+02:002010-06-28T18:33:54.834+02:00

Fa uns dies que comento a casa que La Vanguardia se’m fa estranya. Per a mi està deixant de ser un “diari amic”, aquell que un obre i sap què buscar i on; que li permet de trobar les plomes amigues; que hi troba articles que fan pensar i que l’ajuden a entendre allò que succeeix al món, especialment al que li és més proper.Ja sé que la premsa escrita està passant per molts mals moments; que la

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-64980900403190221532010-06-24T19:12:00.004+02:002010-06-25T00:00:31.759+02:00

Aquesta nit de Sant Joan ha estat una mica especial, no sé ben bé perquè. Des de casa, com sempre, podem veure els innombrables coets il·luminant el cel -llum, color i so- acompanyats pels espetecs dels petards -pel meu gust tant desagradables i tant avorrits- que ja fa dies que són la banda sonora del final de curs escolar. Les fogueres a les grans ciutats queden lluny, patrimoni només dels

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-45579039749465478062010-06-18T11:07:00.018+02:002010-06-19T00:05:13.002+02:00

Parlem de política, especialment la municipal.Aquests dies l'Ajuntament de Manresa està revoltat ens han dit els mitjans de comunicació. Les retallades de sous als funcionaris, els acomiadaments de personal posen de relleu greus problemes en aquest i en d'altres Ajuntaments. Fa uns anys, no masses, vaig ser convidada a la presa de possessió del nou Consistori a una ciutat que no és la meva i em

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-14199279545719828842010-06-13T22:21:00.008+02:002010-06-14T14:09:26.680+02:00

El President Pujol ha complert 80 anys. No ha volgut celebracions ni homenatges. Ara no toca, deu haver pensat. I ha fet bé. Ha estat una peça clau pel país. No cal combregar amb les seves idees, ni ser de la mateixa corda política, ni haver-lo votat per reconèixer que ha estat una persona molt important per a Catalunya, tot i els seus possibles errors.Ja fa temps vaig llegir unes frases seves

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-15989268292442873832010-06-09T01:21:00.003+02:002010-06-09T01:27:27.802+02:00

Tinc la sort de pertànyer a una família molt nombrosa i d’haver-ne conegut, com d’altra gent, sis generacions. Des de la meva besàvia Paula, a qui recordo com si fos ara, passant pels quatre avis, els pares, els germans, els fills i els néts... De besnéts encara no en tenim, però... el nostre « net gran » (és una història bonica que potser algun dia explicaré) ens ha donat una bona notícia:

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-18975448751745111262010-05-31T23:58:00.011+02:002010-06-07T15:43:09.524+02:00

Torno a un llibre infantil dels que he heretat de casa els pares. Es tracta de l'obra d'Antoni Sabater i Mur, La dansa de les Fulles. La primera edició -i em sembla que la única- és del juny de l'any 1937. L'obra fou editada per l'Editorial Joventut, S.A. de Barcelona, impresa per Atenes A.G. carrer Escorial 135-147 de Barcelona i il·lustrada per J. Vinyals. Aquest fou també qui il·lustrà al

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-73096098385850924982010-05-29T09:55:00.001+02:002010-05-29T09:57:21.703+02:00

Un comentari al post El lleó i la zebra m'ha animat a parlar breument del dolor i les malalties. Penso que una desgràcia familiar -com la mort d'un jove en accident- o una malaltia greu, d'aquestes que "s'instal•len" en una persona -sigui un càncer o una de les múltiples malalties cròniques- és com un intrús que ve de visita a casa sense avisar...i s'hi queda. Podria parlar de l'enemic intrús,

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-66769943158110680962010-05-21T21:07:00.011+02:002010-05-25T20:05:56.907+02:00

Ahir vaig veure la informació que l'Ajuntament de Barcelona ha triat per animar a vianants, visitants, turistes a passejar-se "vestits" per la ciutat. Ja està bé: la ciutat no és una platja. Dintre de la varietat d'indumentàries, n'hi ha que desentonen i fins i tot molesten. I d'altres, molt variades, i que poden agradar més o menys, corresponen al gust dels qui les porten o poden donar-nos

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-51708521971762316282010-05-14T13:44:00.001+02:002010-05-25T20:09:37.191+02:00

MES DEL CÀNCER: En memòria dels nostres familiars i amics que han perdut la lluita contra el càncer i per tots aquells que continuen lluitant per poder guanyar-la. Esperem que s'avanci en el guariment de la malaltia.Era una entrada al facebook d'en Jordi, un parent i bon amic. Tenim familiars i amics comuns que es troben en les situacions que ell esmenta. M'ha anat bé aquest comentari seu per

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-71528233802667611592010-05-06T16:08:00.007+02:002010-05-25T20:15:31.343+02:00

Vaig rebre alguns comentaris al post anterior que anaven en la direcció de dir, la cursa és llarga, cal resistir com en una marató; o bé, alguns avui creuen que aquests conceptes són radicals...radicals de fa 70 anys! Doncs encara ve de més lluny tot plegat.Ara copio d'una revista catòlica-regionalista manresana, La Llum, en la que l'any 1900 Marian de la Creu escrivia coses com aquestes. Ja sé

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-74916185979896601762010-04-30T16:38:00.011+02:002010-05-25T20:20:04.672+02:00

De fet no és pròpiament un llibre. Només és una conferència editada, un opuscle. Però formà part de la biblioteca de l'Albert Torra amb el número 37. I sota la signatura del nostre pare hi apareix la data del 29-12-34. Potser està relacionat amb una petita temporada -no sé si arribava a un any- durant la qual va ser soci de Palestra.La Conferència Nacionalista donada per Manuel Massó i Llorens,

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-191118647793442932010-04-26T21:24:00.006+02:002010-05-25T20:23:08.549+02:00

L'any passat vaig parlar de la Corona Literària que l'any 1957, els homes i dones de lletres de Catalunya oferiren a la Mare de Déu de Montserrat, amb motiu del 75è aniversari de la seva coronació com a Mare dels catalans.Aquest any he triat un dels poemes que formaren part de la Corona Literària. És el meu homenatge a Joana Raspall, la seva autora, que té gairebé cent anys (va néixer el 1913) i

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-9772594505433042792010-04-22T10:30:00.009+02:002010-05-25T20:25:34.161+02:00

Sóc una mica crítica amb tal com es viu - o ens fan viure- la Festivitat de Sant Jordi i el Dia del Llibre.De Sant Jordi, patró de Catalunya, no en parlaré aquest any. Ja ho vaig fer l'any passat i us remeto al meu text que segueix sent vàlid. Si us interessa, trobareu el link al final de la pàgina. Del dia del LLibre ja en parlo avui i repeteixo, també, algunes de les coses que vaig dir l'any

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-25267817497212158022010-04-18T22:31:00.006+02:002010-05-25T20:31:13.598+02:00

Ja fa dies que dura el trasbals que van causar les informacions d'abusos sexuals a menors per part d'alguns sacerdots i religiosos. Abusos que mereixen tot el nostre rebuig i condemna. Després vingueren les reaccions de bisbes, del Vaticà, del Papa. A continuació la controvèrsia, les acusacions (la campanya?) contra Benet XVI i en alguns casos contra tota l'Església Catòlica. El Papa Benet XVI no

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-35587587935277155702010-04-15T22:33:00.009+02:002010-04-16T13:32:54.274+02:00

Entre els papers curiosos que guardem del nostre avi hi hem trobat alguns programes de l'Orfeó Manresà. El més antic és del 18 d'abril del 1909; un altre remarcable és del 1927, en el 25è aniversari de la fundació de l'Orfeò, on apareixen fotografiats els cantaires. D'altres, també curiosos, encara que no tan bonics, són del 1914 i el 1915.A gairebé tots hi trobem les lletres de les cançons

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-20706064262639907032010-04-07T19:35:00.013+02:002010-04-08T15:06:34.980+02:00

Com heu pogut veure, el blog es va quedar aturat el dia 22 de març. Parlava de metges, enfermeres i hospitals...Encara potser tardaré alguns dies a escriure amb una certa regularitat des de casa. Però em retrobaré amb els lectors habituals i amb aquells que entren casualment a Espíria11 així que pugui.Mentre, us deixo una imatge de la nevada a Calders de fa un mes. Aquesta neu que ens canvia el

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-33127225821546786442010-03-22T23:20:00.002+01:002010-03-22T23:24:32.219+01:00

Per raons diverses -proves mèdiques, operació de cataractes- ens ha tocat últimament de passejar-nos per hospitals i consultes mèdiques. Feia temps que no ens tocava. El món mèdic i "paramèdic" és interessant d'analitzar...Una cosa que em molesta de manera especial és la desconsideració vers els pacients d'algunes de les persones que treballen als hospitals. No em refereixo a mala praxis mèdica.

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-79917341400948343152010-03-15T19:01:00.008+01:002010-03-17T19:28:27.952+01:00

El llibre que comento avui, que porta per títol Figueras fou editat per la Impremta de Sant Josep, de Ramon Torra, S.en C. de Manresa a l'abril de 1953. Fou dirigit per Albert Torra, el nostre pare, amb la col·laboració de F. Esteve Feliu, gravador, i de Serra, Vidal Ventosa, Domingo, Bernasconi i Vedette, fotògrafs.L'edició, impresa sobre paper couché Cobalto, de La Gelidense S.A., de Barcelona,

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-53415743602137180352010-03-13T18:14:00.004+01:002010-03-13T19:34:47.560+01:00

Avui he vist que els ciutadans de Vallvidrera volen fer un referèndum -no vinculant, és clar- per separar-se de Barcelona, per tornar a ser un poble independent, ja que se senten abandonats per l'Ajuntament barceloní. Es podrien dir moltes coses al respecte. Segurament tenen raó de sentir-se abandonats. Vallvidrera té una personalitat tan peculiar -el mateix funicular n'és un exemple- que crec

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-11572475743979545452010-03-09T13:10:00.005+01:002010-03-09T13:59:42.906+01:00

La neu és sempre un regal. Veure caure les volves, amb aquella suavitat o amb aquella força; veure com una teulada, un jardí, un carrer, un terrat es va convertint en una realitat diferent, blanca, pura, silent, és empre un espectacle que té quelcom de meravellós. Ahir, que vaig sortir a quarts d'una, sota una nevadeta lleugera, vaig entrar a un cafè per refer-me una mica del fred mentre esperava

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-22679904550937962042010-03-05T23:33:00.005+01:002010-03-06T22:28:20.340+01:00

Era un vespre a la sortida d'un funeral a una església prop de la Facultat de Geografia i Història de Barcelona. Estava parlant amb un conegut i va parar-se un moment un senyor, que parlava català, ben vestit, que amb una veu baixeta, com aquell qui passa i saluda un conegut, ens va demanar dos euros per poder-se comprar un entrepà. Jo no portava res, però el meu conegut li va donar alguns euros;

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-60506710518713425172010-02-27T14:53:00.005+01:002010-02-27T16:46:55.118+01:00

No fa gaire, a un blog d'aquells que hi entres perquè l'altra ha entrat al teu de casualitat, em vaig trobar amb una sorpresa: l'autora parlava del Rosari. Explicava un per un els Misteris i els acompanyava de reproduccions d'obres d'art adequades al tema de cadascun d'ells. Després hi va haver un munt de comentaris: qui deia que era monòton, qui comentava que a casa seva, de petits, el resaven

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-28033408864737431522010-02-24T21:01:00.003+01:002010-02-24T21:06:40.081+01:00

Recordo ja fa anys, quan manava Convergència, els escarafalls de l'oposició sobre els barracons o "caracoles" a les escoles. En teoria eren provisionals. Ara, les aules prefabricades, una mica més endreçades que els primitius barracons, les trobem per tot arreu. Aquest any sembla que n'hi ha més de vuit-centes on alumnes de l'escola pública estan rebent classes. I ja gairebé ningú diu res.Les

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-62937579697364352172010-02-18T16:24:00.000+01:002010-02-18T16:24:33.489+01:00

Ja tenim una maragallada d'un altre Maragall. Entre les maragallades del Pasqual i les del seu germà Ernest em quedo amb les del primer. Eren més creatives, agosarades... No sé si és llegenda urbana o si és una realitat allò que expliquen que, quan era alcalde, en Maragall anava a viure uns dies -o una temporadeta?- als diferents barris de Barcelona per conèixer més d'a prop la ciutat. Si és

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-61627335715123912892010-02-15T10:55:00.000+01:002010-02-15T10:55:47.147+01:00

Avui, ja fosc, passava per davant de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia. Com sempre hi havia cua per entrar a visitar-la, i com sempre, també, hi havia grups de persones contemplant la façana des de la vorera. Avui m’he adonat que molts dels qui la contemplaven ho feien amb un somriure, mig de sorpresa, mig d'admiració. En diverses persones el seu somriure m'ha recordat el dels nens quan

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-4366616195425023142010-02-09T17:11:00.002+01:002010-02-10T15:07:04.853+01:00

Avui sere breu. Algú m'ha fet adonar que l'últim anunci d'Estrella Damm s'inspira, entre d'altres, en un fragment de l'Elogi del Viure  de Joan Maragall. Fa temps que el conec aquest text: unes frases  estaven gravades - i gaire bé esborrades- en un petit monolit a la plaça de Lesseps, prop de la parròquia dels Josepets, abans de la desgraciada remodelació de la plaça. He entrat a internet i he

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-31649064618906677882010-02-08T12:26:00.000+01:002010-02-08T12:26:09.547+01:00

Durant els anys vint i a principis dels trenta del segle passat, hi havia  a Catalunya, entre els caputxins, una bona colla de personatges molt integrats en el món cultural. Entre els llibres que tinc del meu pare n'hi ha  tres d’escrits per caputxins. Dos són obra del pare Francisco de Barbens ( El cerebro, los nervios y el alma, i Los enfermos de la mente) i el tercer és el que apareix al títol

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-29381053595266915162010-02-04T00:32:00.003+01:002010-02-04T16:35:35.689+01:00

Ja és un tòpic parlar de les sorpreses que ens ofereix la vida. Ho ha estat per a mi una sorpresa que dues persones, ja grans, m'hagin fet arribar, en poc temps, de formes curioses, la seva estimació i el seu agraïment a la professora de llatí  Pilar Sánchez Sarto. Vaig parlar d'ella, com de passada, al post "Llibres amb història" del febrer de l'any passat, Doncs bé, ara fa poc em va arribar

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-78154546752289960902010-01-28T19:37:00.009+01:002010-02-02T12:47:05.407+01:00

Montserrat Sarto Canet, catalana de naixement, madrilenya d'adopció i coneguda arreu del món per la seva tasca a favor de la lectura infantil i juvenil, morí, als noranta anys, l'últim dia de l'any 2009 a Madrid, on vivia des de finals de la guerra civil. Ahir, a la seva parròquia madrilenya, hi va haver el funeral. Molt encertada la semblança que d'ella va fer el rector. Aquest coneixia de

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-56911815946381218372010-01-24T23:54:00.000+01:002010-01-24T23:54:59.363+01:00

Que malament deuen estar les arques de l'Estat que aquest any als pensionistes -al menys a alguns- tot i que pel proper any 2010 la pensió els ha augmentat un 1%, cobraran menys que l'any passat!! Aquesta paradoxa  és deguda a  l'augment del percentatge de retenció de l'IRPF. Ara bé, no us penseu que el full que envien als pensionistes sempre els expliquin clarament aquest fet. En el cas

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-1046157046481457122010-01-19T00:33:00.002+01:002010-01-19T00:40:48.138+01:00

No sé si tots els possibles lectors d'aquest post coneixen la tira del Calvin i Hobbes. M'imagino que qui més qui menys llegeix de tant en tant La Vanguardia, encara que no en sigui lector habitual, i potser s'ha fixat en aquesta tira de Bill Waterson. En Calvin és un desastre de nen: mal alumne a l'escola, impertinent, trapella, mentider, molts cops enfadat amb els qui l'envolten... I molt

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-55726467854211787062010-01-16T20:55:00.000+01:002010-01-16T20:55:58.556+01:00

Cavanillesia (1928-1932) fou la primera revista científica de botànica editada a Espanya. Els seus creadors foren Pius Font i Quer juntament amb Josep Cuatrecases i Arumí i  Carles Pau. Pius Font i Quer, nascut a Lleida l'any 1888, visqué durant la seva juventut a Manresa, on participà activament en la vida cultural ciutadana. Fou soci fundador del Centre Excursionista de la Comarca de Bages; 

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-33455988722755927222010-01-08T19:19:00.002+01:002010-01-08T20:06:33.757+01:00

Els Reis, com cada any, s'han passat. Petits i grans estan contents, tot i que hi ha qui troba que té poca cosa, o que allò que li han portat no era exactament allò que volia... Avui, després d'haver-nos proposat per l'any que ve de demanar-los -com cada any- que no es "passin" amb els regals pels petits, un cop llençats papers i cartrons i endreçada la casa, retornem a la normalitat. He

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-40119301903569480682010-01-01T00:02:00.000+01:002010-01-01T00:02:05.601+01:00

Variacions en el tema de la llum en el Gènesi per David Jou i Mirabent, científic i poeta Al principi, Déu pensà en un Amor més gran que cap cel i que cap terra. I va dir: “que sigui la llum” per a il·luminar-lo. I el pensament de Déu es va fer llum, intuïció fulgurant, equació única i suprema. I la llum, com una aigua turbulenta, no era només llum, sinó també temps i espai,

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-63514370570024980912009-12-30T13:52:00.000+01:002009-12-30T13:52:13.405+01:00

Els més menuts són d'una ingenuïtat, d'una tendresa i també d'una picardia que meravella. Uns quants exemples d'aquests dies que els néts ronden més per casa nostra. Ve la més petita de les nétes (gairebé quatre anys): és viva, coqueta, guapa...i "mandona" i decidida. Havíem fet el pessebre amb els seus cosins. Quan ha arribat ella ha començat a canviar pastors de lloc, ha col•locat els

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-56720676471630860152009-12-21T13:28:00.002+01:002009-12-21T19:24:21.481+01:00

Més enllà del Nadal consumista, del Nadal de les felicitacions obligades i dels regals, més enllà del Nadal de les tradicions i el folklore; més enllà de la tendresa i la ingenuitat dels nens, del Nadal solidari (un cop a l'any!)... o del Nadal  alternatiu... m'agrada pensar en el sentit original i profund,  en allò de misteriós (en el sentit de "allò que s'esdevé d'una manera incomprensible") 

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-17294713682477433322009-12-17T20:05:00.000+01:002009-12-17T20:05:39.302+01:00

L'oli de la vida, la pel·lícula que es va programar aquest divendres passat com a preparació a La Marató de TV3, em va impressionar i remoure. La recerca desesperada i obsessiva per part dels pares del remei per curar la malaltia gairebé desconeguda que abocava el seu fill a una mort imminent; el pols desigual amb els metges, els seus protocols i les seves capelletes; la solidaritat amb els

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-8933045799293040992009-12-06T00:44:00.000+01:002009-12-06T00:44:53.593+01:00

Passar uns dies a Menorca, quan el turisme de platja i de sol ha desaparegut, val la pena. L'illa es veu d'una altra manera. Especialment si us acompanya algú que és menorquí o bé que fa alguns anys que s'ha afincat a la terra. Què hi he trobat durant aquets deu dies que hem estat per allà? De positiu: gaudir de platges i de cales literalment desertes: poder passejar per la sorra

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-27422494579963926482009-11-24T17:01:00.001+01:002009-11-24T19:31:51.361+01:00

La lentitud implica aprendre a badar, a observar, a perdre el temps en el sentit d'assaborir-lo. La frase és del llibre de Joan Domènech Francesch, Elogi de l'educació lenta. L'autor, com podeu deduir pel títol del llibre, es refereix a l'escola, però en aquest temps que tant ens toca de còrrer, em sembla que que és bona cosa una mica més de lentitud a la vida quotidiana de grans i petits. Una

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-17869179065675140062009-11-21T19:54:00.001+01:002009-11-21T19:56:14.148+01:00

Fa uns dies vaig llegir una entrevista que em va fer pensar. La tesi de l'entrevistat, que no sé si és ben ve certa, era que no hi ha nens o joves especialment dotats per alguna cosa. Allò que fa desvetllar el  l'interès per un tema, per una ciència o per alguna de les arts és l'atenció i la dedicació d'un mestre que acompanyi el nen o la nena en el seu aprenentatge, d'a prop i amb afecte. No un

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-6405539304959512452009-11-18T13:20:00.005+01:002009-11-18T16:45:50.977+01:00

Com que portava tants dies parlant d’experiències personals, avui unes quantes bones notícies culturals relacionades amb amics. I uns quants enllaços interessants. La Victòria Cardona, bona amiga de fa molt temps –les dues som àvies –, enceta un blog dintre el portal Criatures.cat, del Carles Capdevila. El blog porta per nom, La convivència, un trencaclosques i aquest és el link al primer post:

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-8893776252284635782009-11-12T15:31:00.010+01:002009-11-13T23:15:27.651+01:00

El final del nostre Camí va ser el dissabte, dia 31 d'octubre, a la tarda. Després de dies assolellats, amb temperatura agradable, varen començar a caure quatre gotes des que sortírem del Monte do Gozo fins a arribar a la Catedral de Santiago. Seguint la tradició varem anar a abraçar el Sant i a resar a la seva (també segons la tradició) tomba. Com que tenim un Jaume a la família ens varem

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-857841518074512062009-11-10T14:33:00.005+01:002009-11-11T15:24:49.421+01:00

Una bona colla d'esglésies romàniques es troben al tram del Camí que va de Arzúa a Palas do Rei: la de El Salvador de Sarria, la de Mirallos, San Nicolàs i San Pedro de Portomarín, la de Eirexe i la que té més anomenada i que queda una mica allunyada del Camí, la de El Salvador de Vilar de Donas que és la de la primera fotografia, i finalment la portada de l'església parroquial de Palas do Rei.Al

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-55199540243213980642009-11-09T12:25:00.014+01:002009-11-10T00:50:42.757+01:00

El tram del Camí de Santiago ( o de Sant Jaume) que hem fet nosaltres, en Jordi a peu i jo en cotxe "de suport", és el que va de Sarria a Santiago de Compostela, un total de 111 Km. que va durar cinc dies. Els quilòmetres corresponen al camí fet a peu. Jo no sé quants en vaig fer perquè anava i venia i em ficava per carreteretes secundàries i a vegades per camins veïnals mentre feia temps per

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-44099666281551839842009-11-04T10:37:00.007+01:002009-11-04T18:43:36.968+01:00

Vaig descobrir aquest llibre fa pocs anys, a casa la Montserrat Sarto a Madrid. Casa seva era tota ella una biblioteca. A cada pany de paret hi havia estanteries amb les postades plenes de llibres. Al seu despatx, a més dels llibres i revistes infantils, papers de tota mena en carpetes, a la taula, a les cadires, a terra...És, queda ben clar, una bona periodista i una amant apassionada dels

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-55964910120388010772009-11-04T01:26:00.003+01:002009-11-04T02:11:17.909+01:00

Aquesta última setmana hem estat, en Jordi i jo, recorrent els últims cent quilòmetres del Camí de Santiago. Iniciàrem la caminada a Sarria i el cinquè dia vàrem arribar a Santiago de Compostela. Ell a peu i jo en cotxe. Ens trobàvem per dinar i per sopar i dormir; i quan la carretera i el camí es trobaven caminavem alguna estoneta junts. L'experiència ha estat molt positiva i m'agradarà de

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-59381613766326714432009-10-24T21:06:00.008+02:002009-10-25T19:00:08.463+01:00

Reunir-se una colla a un dels restaurants que es troben a l'entorn de l'antic Monestir de Sant Benet de Bages per dinar no té res d'especial. Però que es tracti de la trobada de gairebé cent persones d'una mateixa família, fills, néts, besnéts i rebesnéts (més els sobrevinguts) d'una parella casada l'any 1915, ja és un esdeveniment destacable. Ell, en Ramon, morí relativament jove, però la seva

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-23437065071636878062009-10-21T11:56:00.005+02:002009-10-21T13:28:20.964+02:00

Mentre espero una fotografia per poder parlar de la trobada dels Torra del dia 11, algunes reflexions sobre temes d'actualitat, acompanyades d'una fotografia del país vist de lluny.La manifestació a Madrid contra la Llei d'Avortament. Molta gent, molta gent "normal", famílies, nens... Menys polititzada, em sembla, que d'altres vegades. Seny entre els organitzadors. Allò que més em dol d'aquesta

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-46305178557069939512009-10-14T21:13:00.006+02:002009-10-14T21:45:43.414+02:00

Fa uns dies em va arribar, per correu, comprat per Internet a una llibreria de vell, un exemplar del llibre de poemes Cementiri d’estels, obre de l’autor manresà Ferran Puigdellívol i Corrons. Està enquadernat en rústica. A la portada hi ha una vista de Manresa des de prop de l'ermita de la Guia dibuixada per l'artista manresà Joan Vilanova. Una de les cases que s'endevinen al costat de la Cova

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-90611135665854679132009-10-03T20:26:00.003+02:002009-10-04T09:20:31.252+02:00

Segueixo fent-me preguntes al voltant del cas Millet. I a partir d'ara no tornaré a parlar-ne. La frase feta rentar-se'n les mans (segons el diccionari també rentar-se’n les mans com Pilat) vol dir defugir-ne la responsabilitat d'un acte.Tinc la impressió que en el tema Millet durant molt de temps hi ha hagut persones que se n'han rentat les mans. Tots aquells que no varen dir res tenint indicis,

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-37922672178972342252009-09-28T19:44:00.007+02:002009-09-30T16:19:47.422+02:00

Als nostre nens i nenes, quan fan una cosa que no està bé i que ells saben que no està bé, que no és correcta, -com ara barallar-se, pegar, insultar...- moltes vegades els pares o els mestres els diuen: - T’has equivocat... Segurament per no crear en ells un sentit de culpabilitat. A mi, però, sempre m’ha semblat una mica perillós utilitzar aquesta expessió quan l'infant sap que no havia d’haver

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-79620677579837214662009-09-26T10:42:00.009+02:002009-09-27T18:56:00.668+02:00

Puc dir que l’afer del Palau de la Música m’ha trasbalsat, i molt, per diferents raons que enumeraré.1. Vinc d’una família de cantaires d’orfeó. La meva àvia barcelonina -aquest mes hauria complert cent vint anys- havia cantat a l’Orfeó Català. Va casar-se a Manresa amb un altre enamorat de la música, que acabaria sent President de l’Orfeó Manresà els anys anteriors a la guerra. Molts dels seus

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-18980840767215634372009-09-16T18:37:00.006+02:002009-09-18T10:19:23.660+02:00

L'agost de l'any 2002, Josep Torra, després d'una trobada casual amb l'autor, portà al nostre pare un exemplar dedicat del llibre Sobre el terreny, escrit per mossèn Daniel Fortuny i Pons , editat per la Parròquia de Llimiana i imprès per Saladrigues, S.L. de Bellpuig. És un llibre senzill, amb una fotografia en color a la coberta d'una església romànica restaurada. Mossèn Daniel era un capellà

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-42803963496252234062009-09-11T17:22:00.004+02:002009-09-12T00:26:29.668+02:00

Aquest onze de setembre voldria ser optimista, però em costa molt ser-ho. La Catalunya triomfant no la sé veure per enlloc. I ni rica ni plena. Si ens hem de refiar de la classe política actual, dels partits polítics i la gent que viu al seu entorn, ho tenim malament.Catalunya ha tingut èpoques d'esplendor quan la seva cultura pròpia ha estat "rica i plena" i a cada poble i ciutat hi havia

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-20175379661758985172009-09-02T10:57:00.005+02:002009-09-02T12:54:11.092+02:00

Després de l'últim post he entrat a veure, com faig de tant en tant, la procedència geogràfica dels visitants. .Es tracta d'una setantena de visitants diferents que provenen d'Europa bàsicament, i alguns d'Àsia i d'Amèrica.La majoria de visites provenen de Barcelona. A continuació d'altres poblacions de Catalunya: Sant Cugat, Girona, Tarragona, Rubí, Hospitalet, Mataró, Catellbisbal, Lleida... En

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-35659823648860561412009-08-31T11:28:00.009+02:002009-09-01T10:16:53.344+02:00

Aquest cap de setmana passat, a casa, hem estat pendents de dues curses una mica especials: consisteixen en córrer per muntanyes i valls fent la volta al Mont-Blanc en una sola etapa tot travessant tres països:Itàlia, França, i Suïssa.Un dels nostres es va inscriure a l'Ultra Trail du Mont-Blanc 2009, de 166 Km. i 9400 m. de desnivell positiu que es pot fer en un màxim de 46hores i que fa la

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-86565916002128330322009-08-25T00:51:00.001+02:002009-08-25T00:54:11.263+02:00

Aquestes vacances intermitents amb els néts i nétes han estat molt profitoses. Ens ho hem passat molt bé i hem gaudit de la "sensatesa" dels tres més grans i dels acudits i les entremaliadures dels dos nens i la nena de tres anys. Del petit, encara no sis mesos, en podrem parlar millor l'any vinent. Ara menja, dorm, riu feliç i fa esforços per mantenir-se assegut...Em voldria quedar amb els dos

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-81730441246513851602009-08-06T11:19:00.003+02:002009-08-06T11:22:03.785+02:00

Les nostres vacances, de moment, alternen ciutat i poble. La vida tranquil·la a la ciutat i la moguda al poble, encara que sembli una contradicció. A casa, a Barcelona, anem fent la rutina diària: moure'ns pel barri -ara tant tranquil-, treballar en el nostre hobby -les investigacions històriques sobre la família-, llegir... A Calders, si estem sols, la vida és encara més tranquil·la. Alló que

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-63507445010675172009-08-02T20:45:00.003+02:002009-08-02T21:32:28.455+02:00

Entre els llibres que ens varem repartir de la biblioteca del pare, el que comento avui porta el número 6 i l'anotació D5R (que de moment no sé que vol dir), més la seva signatura i una data: 29-12-34.El llibre, imprès a la Impremta de Sant Josep de Manresa, que, com ja he explicat alguna vegada, regentava el meu avi, Ramon Torra, està enquadernat amb pell granatosa i al llom, amb lletres

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-43924742313224638452009-07-25T22:53:00.009+02:002009-07-26T18:54:42.328+02:00

L'estada als hospitals permet de veure un món que se'ns escapa. Ens permet d'apropar-nos, ni que sigui de lluny, al dolor dels altres. I d'intuir allò de millor i de pitjor de la gent. Hem estat uns dies acompanyant una persona estimada que està ingressada greu a una habitació d'un hospital públic de Madrid. Hem passat hores a la planta on es recuperen els malalts que han patit un ictus. Molts

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-11015974680984407822009-07-22T09:17:00.002+02:002009-07-22T10:16:19.833+02:00

Llegir el diari cada dia a l'edició en paper és un costum que no em resisteixo a perdre malgrat els diaris digitals, la ràdio, la TV... Tocar el "paper de diari", sentir-ne la remor de les pàgines que passen, gairebé olorar la tinta és un exercici important per a mi.A vegades només cal donar un cop d'ull, una repassada general. D'altres, un ja sap què hi va a buscar, o pot saltar a la vista un

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-32186931682631405342009-07-20T00:09:00.005+02:002009-07-20T10:36:55.088+02:00

Aquests dies estic fent experiments amb el blog. Volia provar maneres de "captar" nous lectors més enllà dels habituals i els fidels, que no són pas gaires. I vaig provar de titular el meu últim escrit amb la paraula Barcelona dins d'una frase en anglès. Puc dir que he tingut unes quantes visites més, però no pas gaires més lectors. Les visites que han entrat de segons quins països, sé que no han

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-29409714788416026482009-07-12T16:56:00.013+02:002009-07-12T21:04:53.365+02:00

Avui hem fet una petita excursió matinal pels barris propers al Park Güell. Des de l'Avinguda de Vallcarca, prop de la qual vivim, hem pujat pel carrer de les Medes, en comptes de pujar per la Baixada de la Glòria (carrer amb escales mecàniques). La distància entre els dos carrers deu rondar els cent metresPer la baixada de la Glòria, els turistes que surten del metro, pugen com formigues,

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-28731945988946035542009-07-06T19:41:00.004+02:002009-07-06T21:13:38.278+02:00

Torno a parlar de diccionaris. Es tracta d'un volum en quart, enquadernat amb pell marró i al llom, entre dues sanefes daurades hi ha gravat el text: SAURA/ DICCIONARIO/ CASTELLANO-CATALÁN/ CATALÁN-CASTELLANO. Allò que s'hi troba realment és la suma de dos diccionaris relligats en un mateix volum. Primerament el DICCIONARIO MANUAL, ó Vocabulario Completo de las Lenguas CASTELLANA-CATALANA, obra

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-87899838254391777622009-07-02T00:47:00.007+02:002009-07-02T02:40:42.654+02:00

Estem de minivacances a Calders. Són vacances una mica especials: passem uns dies amb alguns dels néts, per torns, -ara nétes de 3 a 8 anys- ja que durant el curs escolar només ens podem trobar durant algun cap de setmana.Allò que més els agrada de Calders a les més grans és poder anar soles pel carrer: anar a buscar el pa a cal Tià, o baixar a l'única botiga del poble, davant mateix de casa, a

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-57756884451441891222009-06-22T15:07:00.008+02:002009-06-22T17:06:54.354+02:00

Sovint, a La Contra de La Vanguardia, hi apareixen personatges singulars, interessants. Altres vegades queda clar que es tracta d'una entrevista promoguda per l'interès d'un editor, o de l'organitzador d'un esdeveniment per "promocionar un producte" i que l'entrevistat no resulta pas massa atractiu. Molts cops, però, les opinions que hi apareixen són prou sucoses.M'ha cridat l'atenció que en dos

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-85175609696626779492009-06-17T22:55:00.004+02:002009-06-18T14:24:42.563+02:00

No crec que pugui explicar amb paraules el comiat d'avui a Ripoll. Era com si se'ns encomanés l'esperit de la persona a qui dèiem adéu: serenor, afecte, justícia, gratitud, discreció...Noranta-un anys dedicats als altres, sense estridències, fent ben feta la feina, exigint, comprenent, servint, aconsellant, sense voler ser cap nosa per a ningú...Quan va estar al col·legi de Girona, les alumnes li

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-90423461420086407622009-06-14T16:12:00.006+02:002009-06-15T10:59:50.313+02:00

Per una qüestió de feina (aquesta mena de feines que es fan per gust i sense cobrar) i d'esbarjo (excursions amb amics) ens hem passejat aquestes últimes setmanes per les comarques de la la Noguera, l'Urgell, la Segarra, l'Alt Urgell...Són comarques marcadament agrícoles, amb la capital que acostuma a ser una ciutat prou important, i amb uns pobles ben cuidats la major part de les vegades. El

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-79676739035523672132009-06-09T15:43:00.005+02:002009-06-10T23:00:34.721+02:00

Em sembla que aquest llibre és l'últim dels llibres infantils dedicats pel pare que es troben a la biblioteca de casa. Es tracta del llibre Lectures escollides . És una tria de textos literaris catalans feta per Anicet Villar de Serchs, amb il·lustracions de Joan d'Ivori i editat per Pedagogia Catalana Miquel A. Salvatella de Barcelona. El llibre és l'any 1935 i es tracta de la primera edició. En

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-42734489352668229722009-05-30T10:43:00.006+02:002009-06-02T19:09:27.612+02:00

Entre tanta literatura sobre el Barça i Guardiola, al Regió7 del dijous, dia 28, em va agradar un article de Xavier Domènech: Kipling per a Guardiola.Recomana a Guardiola que tingui entre les seves lectures habituals If de l'escriptor britànic. En el meu cas, el poema ha estat sempre un company de viatge. Ens el va donar a conèixer el pare, de ben joves, a través d'una recreació al català, del

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-81537576234352097062009-05-28T17:01:00.005+02:002009-05-28T18:41:03.012+02:00

Aquesta és la pregunta que em faig després del partit d'ahir... Ja tenim els tres màxims trofeus...hem fet el triplet...som tri campions...ho hem celebrat a Barcelona, a tot Catalunya, a Roma, fins i tot a Madrid! Ens falta la rebuda entusiasta d'avui.I ara què? Viurem uns quants dies encara analitzant, parlant, discutint, fent travesses per l'any que ve; recordant, gaudint... i poc a poc s'anirà

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-243954036161482102009-05-24T18:17:00.015+02:002009-05-24T23:37:44.283+02:00

Un dels blogs que segueixo és el d'en Ramon Boixet. Manresà com jo, de joves molt amic d'un meu germà, els seus pares molt amics de joventut del meu oncle poeta... Durant un temps no en vaig saber res fins que el vaig retrobar a Regió7 com a "corresponsal a l'estranger" des de Suïssa. A l'últim article, en Boixet parla de la cúpula pintada pel Miquel Barceló a la Sala XX del Palau de les Nacions

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-34395718891059669822009-05-17T19:46:00.004+02:002009-05-17T23:29:36.299+02:00

Tinc tants temes dels que m'agradaria parlar que acabaré no parlant seriosament de cap. Però em preocupen una bona colla de coses...D'una conversa d'ahir amb uns amics metges que col·laboren en una organització solidària que treballa al Raval de Barcelona: El Banc d'Aliments no té aliments per repartir, tanta és la gent necessitada... Gent que fins ara es defensava i que ara ha de recórrer a

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-88695353656448718612009-05-12T14:22:00.001+02:002009-05-12T14:25:41.379+02:00

He estat aquest cap de setmana descansant a Calders, sense ordinador ni connexió a Internet, gaudint del sol primaveral, dels camps de blat i d'ordi d'un verd net i fresc, dels marges plens de flors, de la fresqueta del vespre... He rebut el primer somriure de l'últim nét, el Berenguer. I he baixat dels núvols, on ens havia situat una mena d'histèria col·lectiva després del gol de l'Iniesta, a la

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-30996462426486480202009-05-04T21:45:00.005+02:002009-05-04T21:48:20.945+02:00

Es tracta del Nouveau Dictionnaire Français-Espagnol de S.-H. BLANC, publicat a Lyon, l'any...1866 per N. Scheuring (Cormon et Blanc). que anava ja per la octava edició. És un exemplar en octau i tapa dura de pell marró i al llom, amb lletres daurades, hi ha escrit en castellà : Diccionario Francés-Español. El nom de S. H Blanc correspon pel què sembla, més a un editor que no pas a un autor. A

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-31987206794232143042009-04-29T00:54:00.001+02:002009-04-29T00:54:52.301+02:00

Els petits ens sorprenen sempre.En Pere té tres anys. És inquiet, infatigable, tenaç, arriscat, lluitador... Cada tronc és una espasa; la música preferida, gairebé des que va néixer, la del Correfoc i la de la Patum... Fins ara no se li podien treure els ulls de sobre: era capaç d'enfilar-se a la barana del balcó sense pensar-s'ho dues vegades; o de marxar tot sol cap al parc infantil sense dir

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-71350503784787477382009-04-27T21:02:00.003+02:002009-04-27T21:07:22.380+02:00

Avui, que celebrem la Festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya juntament amb sant Jordi, vull recordar algunes dades relacionades amb Montserrat.L'any 1881, la Verge negre va ser coronada com a Mare dels catalans, amb una rica corona d'or i diamants. També se li oferí una "Corona Poètica" presentada per Milà i Fontanals, acompanyat de Jacint Verdaguer, Joaquim Rubió i Ors i

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-46881057475064853462009-04-23T00:54:00.007+02:002009-04-23T13:44:56.910+02:00

Ja vaig dir ahir que Sant Jordi, per a mi sempre ha anat associat a llibres i llibreries. Al carrer del Born de Manresa, a la Llibreria Torra, pendents de la pluja, hi anàvem de joves, a "fer de dependents" cada 23 d'abril. Especialment a tafanejar, fullejar, llegir llibres...El meu pare va guardar tota la seva vida un vell talla fulls de cartolina de l'any 31de la Llibreria del meu oncle-avi,

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-37905993848987582252009-04-22T21:28:00.007+02:002009-04-23T00:51:40.849+02:00

Avui he vist a Internet un anunci d'una de les principals llibreries de Barcelona. Deia una cosa similar a aquesta: Tenim tots els llibres més venuts. Demani'ns-els per e-mail i els hi enviarem a domicili... M'ha semblat que era la antítesi del que hauria de ser el dia de Sant Jordi. Si hem de valorar un llibre i l'hem de comprar perquè és el més venut, malament rai.Per a mi, el dia 23 d'abril és

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-27708218996699389542009-04-14T23:47:00.010+02:002009-04-15T00:53:52.761+02:00

Vaig començar parlant de llibres amb història sense pensar que es convertirien en una sèrie. Ara, però, ja en porto uns quants posts i encara me'n queden alguns més per escriure.Avui torno a un altre llibre per a infants. Però no és només un llibre de la nostra infantesa; és també un llibre de la infantesa del nostre pare i dels seus germans. Les Rondalles Meravelloses apareixen contades per

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-57184397232071863672009-04-06T01:36:00.005+02:002009-04-06T12:11:08.622+02:00

Feia temps que no anava a Madrid per carretera. Anar i tornar en cotxe, si hi ha més d'un conductor, no es fa pas massa pesat.El paisatge ajuda a entendre la gent i els pobles. La terra ens marca i ens condiciona. No podem ser iguals els catalans que els aragonesos o els castellans, per exemple. Perquè és diferent la terra en la que vivim. M'han sorprès els voltants de Saragossa (aquest cop no he

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-28604549661613481552009-03-25T00:46:00.008+01:002009-04-07T16:05:25.424+02:00

L'any passat, un dimarts, a dos quarts de deu del vespre. Carrer Balmes de Barcelona.Hi ha dos homes a la porta d’una església demanant almoina. Passo de llarg. I em sento recriminada per un d’ells. Bona nit, i que li aprofiti el sopar i el dormir. Penso seguir endavant, però reculo i em quedo mirant l’home que m’ha “agraït” d’aquella manera que no li donés res. Comença una escena surrealista,

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-43380314721765197382009-03-22T10:29:00.009+01:002009-03-24T23:13:13.144+01:00

Acabo de ser àvia una altra vegada. He seguit d’aprop l’embaràs de la meva filla des de la primera ecografia i és tan evident en l’actualitat que des del primer moment de l’embaràs hi ha una criatureta que es va desenvolupant fins a néixer, que per això és tan difícil que es pugui legislar sobre la interrupció voluntària de l’embaràs (bon eufemisme?!) com qui legisla sobre qualsevol altre

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-581709763958419152009-03-12T14:56:00.023+01:002009-03-13T11:07:28.571+01:00

A La Vanguardia del diumenge, 8 de març de 2009, hi ha un reportatge sobre la Fundació Vila Casas, i unes explicacions del seu President, el patrici i mecenes Antoni Vila Casas.Això m’ha recordat un altre dels llibres amb història de la biblioteca paterna, aquest amb el número 737, que vaig "heretar" en el seu moment. Es tracta de la tesi doctoral del senyor E. Vila Miquel que porta per títol De

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5568625481206722483.post-19808485133230801882009-03-04T20:14:00.003+01:002009-03-04T20:24:25.341+01:00

Era un dels nois que participava al concurs de robots que fa cada any Lego per alumnes de Eso o de Batxillerat. Li van preguntar què pensava estudiar. Va dir una carrera de ciències, no recordo quina (m'imagino que enginyeria). Però em va sorprendre la justificació per l'elecció. Va venir a dir que les carreres de Ciències són el futur i les de Lletres, el passat. Em vaig quedar ben sorpresa. No

M. Pilarhttp://www.blogger.com/profile/13839125756803516299noreply@blogger.com0