Avui torno a un altre llibre per a infants. Però no és només un llibre de la nostra infantesa; és també un llibre de la infantesa del nostre pare i dels seus germans. Les Rondalles Meravelloses apareixen contades per Valeri Serra i Boldú i els dibuixos són de Vicens Nubiola. Està editat per l'Editorial Catalana a Barcelona, l'any 1924. Porta el número 226.
M'agrada parlar de les Rondalles Meravelloses justament avui, 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República. Però no és aquest el motiu. Avui, el propietari del llibre, el nostre pare, hauria complert 93 anys. El llibre té, també, la seva dedicatòria, que gairebé esborrada, més aviat s'endevina que es llegeix. Diu: Al nen Albert Torra Ferrer dels seus tiets el dia de la seva Primera Comunió. I la data: XXXI-V- MCMXXIV.
Algun dia parlaré dels "tiets" del pare –mai els varem anomenar oncles- que tant importants varen ser per ell i els seus germans durant la seva infantesa i joventut. I de retruc per a nosaltres.
Les Rondalles Meravelloses era un llibre que no es guardava en un armari, com una joia. Ha estat un llibre per llegir-lo tots de petits. Enquadernat en cartró marró fosc i el llom protegit amb tela marró més clar, el seu interior ha patit força: pàgines que han desaparegut, pàgines amb escrits en llapis, guixades de colors…D'altres han estat apedaçades amb cura- anava a dir amorosament-, amb paper engomat transparent, de quan encara no hi havia cel•lo. Era un dels llibres que llegíem quan ens quedàvem a casa perquè estàvem malalts, o ens el llegia el pare o l'àvia si venia a fer-nos companyia.
Alguns són contes que han perdurat fins els nostres dies: La caseta de sucre, La flor de "velial" (que en altres llibres apareix com la flor de penical); La faveta, El poll i la puça… D'altres no els he ni llegit ni sentit mai mes: La Murmureta, La Mascota, El cap de Mort...
Actualment el llibre seria "políticament incorrecte", molt incorrecte. Hi apareixen princeses amb estrelles al front, amb cabells d'or, velletes que són la Mare de Déu: tot un món meravellós. Però també hi apareixen la mort, i la personificació de la mort; la por, la violència, un cert "canibalisme"; madrastres dolentes, molt dolentes; el dimoni, que es passeja tranquil•lament entre les criatures... Hi ha escenes de molta por… Recordo de petits el terror que ens feia El cap de mort , un dels més terribles. El cap de mort s'anava atansant i anava dient el lloc on es trobava… Marieta, Marieta, ja sóc al replà de l'escaleta. Més tard: Marieta, Marieta, ja sóc a la porta de la cambreta…
El llenguatge és mol ric i sap greu constatar com s'ha empobrit el català actual… I em dol de no poder explicar segons quins d'aquests contes als meus néts i nétes. Segurament els seus pares no m'ho permetrien pas...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada